Catalunya Medieval

CATALUNYA MEDIEVAL 

 

1ra llegenda: Otger Cataló 

 Aquesta llegenda va passar tot a una vall, en aquella vall habitava un caballer que es deia Otger, era un guerrer nat, i com era catala, va tindre un munt de baralles amb els musulmans, fins aquest punt havia sobreviscut a tots els atacs que li havien fet contra ell, va haver-hi un dia on va resultar greument refugiat, com va ser que va fer greu de refugiar, com va ser que va fer greu de refugiar escabollir-se, però aixo no treia que estigues i un estat molt debil, en el lloc en qual es trobava i per les condicions en les que estava, tenia que menjar fruites silvestres del bosc i bevia llet de cabra, es podia alimentar però com es va curar?. Llavors va agafar un gos gangúil, qui millor que un gos per curar-li les ferides. Segun la llegenda aquest gos li va salvar la vida, llavors es van fer molt amics fins al punt de que en els seus ultims dies de vida va demanar que el recodesin amb un escut, però aquesta simbolitzaria un gos gangúil, i d'alli prove aquesta famosa llegenda catalana, per coses com aquestes són diu que el gos és la mes fidel a l'home.

Aquest és Otger Cataló:

 

I aquest és el famós escut del gos Gangúil:

2a historia/llegenda: Guifre el "Pelós"

Aquesta història no és ben ser una llegenda com a tal, si no us una part que és mentira i una que és reial. Be, aquesta història comença amb un rei franc, que era un poble visigot que va conquerir la part de l'imperi musulma a espanya. Llavors dintre d'aquest poble hi una societat, obviament el mes alt era el rei, i llavors mes abaix d'aquell famós "triangle de la societat, hi havia una gent que era molt guerrera, que ren els que s'ocupen de protegir les terres dels atacs. contrcatar a un home que es deia Guifre.Guigre era un tio molt guerrer, pero tambe era molt violents com es va juntar amb aquella gent que tambe era molt propera a ser violenta, hasta el punt que quant es van barallar, Guifre va matar a un d'ells Pero com contractava el rei aquesta gent perque, es va fer amb la pacitat, puixin les terres de pacifica? osigui si ells protegian les terres, podien tindre fidelitat amb el rei.Llavors el rei i Guifre tenien molta confiança, llavors tenien tanta confiança, que hata guifre va tindre relacions amb la filla del rei, hasta el punt d'embarazar-la, llavors quant el rei es va enterar d'aixo va manar a Guifre als comtats de Barcelona, que on estava la seva mare, pero quant va arribar Guifre va veure que el seu pare no estava, Llavors Guifre es va preguntar perque no estava el seu pare, pues el seu pare va morir, Llavors Guifre quant es va enterar d'aixo es va posar molt trist. Pero Guifre no es va rendir i es va proposar, recuperar a la seva estimada. Llavors Guifre li va plantar cara al rei i li va dir que li tornes a la seva estimada, El rei s'ho va pensar, i la final va cceptar de que cases amb la seva filla, pero a canvi li ajudes amb las lluites contrta als altres pobles. Guifre va sobreviure i va ajudar al rei en la lluita, com havia ajudat al rei a la lluita, el rei el volia recompensar, pero Guifre va resultar greuemnt ferit, llavors el rei per curar-lo va traçar quatre linies sobre la seva ferida, aixi neixenli les quatre barres que avui en dia representan la bandera catalana, pero perque es deia el "pelos", es diu que li va creixer pel on ningun altre home li havia crescut, d'alli el nom de la llegenda.

Aquesta es una imatge de Guifre:

3ra historia: Borell II

En aquesta historia parlarem d'un senyor, el cual un dels seus antepassats es nada menys que Guifre el pelos. Aquesta historia comença amb un pacte entre el rei i el mateix Borell, el rei no li va donar res, pero li va dir que es podia quedar amb l'erencia del seu besavi, creant aixi el comtat de Barcelona i tambe equlibran la balança del pacte. Borell tenia un amic que es deia Gerlet d'Orlach, que tambe venia dels comtats de Barcelona, com Borell i Gerlet tenian una relacio cercan, Borell li va demanar un favor a Gerlet, que n'hes a Roma i alli fes bones relacion, ja que Borell era religios, Gerlet era un cientific i matematic molt inteligent, llavors com el rei volia tindre un pacte amb Roma i Borell tenia aquest pacte amb el rei, el rei li va demanar a Borell que manes Gerlet a Roma. Llavors Gerlet a Roma va fer bones relacions, hasta el punt de convertir-se en papa i canviar-se el nom, va pasar de Gerlet d'Orlach a ser Silvestre II. Llavors com Borell i Gerlet, ara Silvestre II eren molt propers, van fer un pacte, i si Borell tenia algun problema, podia demanar-li cualsevol cosa a Roma. Pero hi havia un general que en aquella epoca era considerat un dels millors generals de la historia, Almanzor va intentar atacar els comtats de Barcelona, llavors Borell va aconseguir frenar el intent d'atac dels musulmans, i van fer un pacte de que mai mes dependrrian del rei franc, aixi creanse lo que coneixem a dia d'avui com Catalunya, aixi equilibran la balança.

Aquest es Borell II:

4a llegenda: Ramon Berenguer IV

Aquesta historia es desenvolupa a l'antiga peninsula iberica, on on tot es divideix en varios regnes, en total son 5, els cuals son: Els franc tirant mes adalt, els comtats de Barcelona a la dreta, Castella a l'esquerra, els musulmans abaix i finalment Arago al mig. El nostre protagonista es deia Ramon Berenguer IV, Ramon pertenya a la familia reial de castella, Ramon era nada menys que un cunyat del rei, la seva germana, Berenguera es va casar amb el rei Alfons el Bataller, com diu el seu nom era algu que li agradava molt lluita, fins el punt que un dia va morir en una batalla. Llavors la Berenguera es va quedar viuda. Berenguer tambe es va casar amb una noia, pero aqui hi havia una gran diferencia d'edat, ja que la filla de Ramir, el qual era un monjo, es va casar amb Berenguer, que tenia uns vinti i tres anys aproximadament, en canvi la filla de Ramir, que es deia Peronella que tans sol tenia un any. Llavors Berenguer va esperar a poder tenir relacions amb Peronella quant tingues 14 anys, que en aquella epoca era la majoria d'edat. Despres de casarse amb Peronella, i la mort de Alfons el bataller, va fer una aliança amb els comtats catalans, aixi convertintse en un hume important en la historia del comte, i tambe convertintse en el conde de Barcelona. Berenguer va morir l'any 1131, deixant en herencia els territoris als seus quatre fills: Alfons II, Dulce, Pedro i Sancho.